Des de l'any 2001 i fins al 2010 els espais on el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del Ter té acords de custòdia són els següents:
Hi ha un doble acord: entre l’ajuntament i el propietari de la finca i entre l’ajuntament i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter.
L’objectiu és la conservació i rehabilitació d’aquest espai fluvial al mateix temps que se’n donen a conèixer els seus valors entre la població.
Des de l'any 2004 hi ha establert un itinerari naturalístic per donar a conèixer la importància de les illes i meandres fluvials característics dels trams mitjans dels rius mediterranis així com la seva formació i la seva funció com a refugi de biodiversitat.
Des de l'any 2008 hi ha un acord amb la propietat, privada, de la finca.
L'àmbit específic de l'acord de custòdia es refereix al sector riberenc de la finca, que fa unes 3.9 hectàrees. L'objectiu és conservar i restaurar-hi els ambients fluvials i riberencs -illetes, prats extensius, estanys temporals, bosc de ribera i roureda de roures martinenc- en un periode de 10 anys, prorrogable, compaginant-hi activitats agràries sostenibles.
Des de l'any 2010 s'ha restablert la funcionalitat del braç esquerra del riu Ter a l'illa de les Gambires, entre els termes municipals de les Masies de Voltregà i Torelló.
Es van aportaruns 83 metres cúbics de pedres de grans dimensions a la llera del riu Ter, per apujar-la mig metre a tota la seva amplada i fer que l'aigua es reparteixi entre els dos braços de l'illa. L'actuació ha permès recuperar l'aïllament propi de l'illa, el funcionament dels antics braços de riu i algunes basses inundables, la vegetació de ribera -que s'estava morint per falta d'aigua- i la biodiversitat en general.
L'illa del Sorral o de Gallifa és una de les poques illes fluvials que es conserven a la conca de l'Alt Ter. És un exemple vigent de l'activitat geomorfològica dels rius mediterranis i formen hàbitats de gran potencial ecològic. L'acord de custòdia de la finca implica la cessió d'ús de l'illa exclusivament per a conservació.
S'ha actuat en un total de 8,7 ha fent-hi gestió sostenible del bosc de ribera, millorant l'estructura d'una salzeda ja existent, eliminant una plantació de pollancres, fent un control de les espècies invasives i recuperant les espècies de ribera autòctones.
S'hi fan, com a les altres finques, actuacions de manteniment, seguiment i recerca.
La finca d'Espadamala de Baix va ser el primer Refugi de Fauna Salvatge d'Osona, declarat l'any 1987. El riu Ter hi forma un petit meandre amb prats i àrees de ribera bastant continus i una de les colònies d'ocells ardèids nidificants més grans de Catalunya.
L'àmbit específic de l'acord de custòdia es refereix essencialment al sector riberenc de la finca, que fa unes 10 hectàrees.
S'hi vol conservar i restaurar els ambients riberencs compaginant-hi l'activitat ramadera sostenible.
D'acord amb l'Ajuntament de les Masies de Voltregà, s'actua en 1,5 hectàrees de la riba dreta del riu Ter.
L'objectiu és restaurar-hi la vegetació de ribera i difondre entre la població els valors d'aquesta àrea i els rius en general.
Les actuacions en aquest meandre compten amb el suport de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i l'Obra Social de CatalunyaCaixa.
Des de l'any 2001 l'Ajuntament de Manlleu, propietari de l’espai, i el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del Ter van iniciar-hi actuacions de custòdia, ordenació de l’ús públic i rehabilitació de l’espai riberenc, mitjançant la col·laboració de l'Agència Catalana de l'Aigua i les empreses alimentàries veïnes, La Piara, SA i NUPA, SA. El manteniment de l'àrea s’ha fet a través d’escoles taller i tallers d’ocupació vinculats a l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Manlleu.
La resclosa de la Teula, de 2.5m d'altura, inici del Canal Industiral de Manlleu (Osona), ha aportat la força motriu a bona part de les fàbriques tèxtils d'aquesta ciutat des de mitjan segle XIX. El canal i la seva resclosa, actualment encara en actiu, es consideren un patrimoni cultural molt valuós. Amb el propòsit de fer més sostenible el seu ús, s'hi ha establert un dipositiu de pas per a peixos.
La rampa per a peixos es troba situada al marge dret del riu Ter (oposat al canal). Té un pendent del 3,9 per cent, una longitud total de72,7m i una amplada de 10. Està dissenyada per portar entre 490i 2.040 litres d'aigua.
El meandre del Gelabert, amb un total d'unes 10 hectàrees de bosc de ribera extens, amb franges de més de 100 metres d'amplada, està situat aigua avall del nucli rubà de Manlleu i és propietat de l'Ajuntament de Manlleu.
S'hi vol conservar i restaurar els ambients riberencs: eliminar-hi espècies arbòries i arbustives foranes i reforçar-hi les autòctones, compaginant-hi el lleure fluvial: sobretot la pesca i el passeig.