Un passeig a la vora del riu

Peixos de riu, estany i aiguamoll

A Catalunya hi ha unes 32 espècies autòctones de peix que viuen, com a mínim part del temps, en aigua dolça. També hi ha almenys 25 espècies foranes o al·lòctones establertes. Les espècies dominants varien al llarg del riu. En una mateixa conca, els peixos es distribueixen segons els seus requeriments ambientals: temperatura, velocitat de l’aigua, tipus de substrat, etc.

Molts dels peixos autòctons estan en regressió i en un estat de conservació delicat. Tots es veuen afectats, en un grau o altre, per problemes de sobreexplotació de l’aigua, mala connectivitat i competència amb espècies invasives.

fonsriu

Obstacles a les migracions dels peixos

Els moviments dels peixos es veuen afectats per la manca d’aigua, la contaminació i les infraestructures hidràuliques com les preses, rescloses, guals, passallisos, bombes de reg, etc.

Com facilitar les migracions dels peixos

Amb el propòsit de millorar la connectivitat per als peixos a rius, estanys i aiguamolls, es pot optar per l’enderrocament dels obstacles existents –totalment o parcial- o, si això no es considera viable, l’establiment de dispositius de pas per a peixos.

Tipus de dispositius de pas per als peixos

Hi ha tipus molt diferents de dispositius de pas per a peixos. Uns són més aviat propers a la natura (rampes per a peixos i rius laterals), generalment els més eficaços, i d’altres més tècnics i de manteniment més complex (safareigs successius, ascensors, comportes, etc).

Redibuixat d’il·lustracions de Thorcraft i Harris (2000)

Les migracions dels peixos

La major part dels peixos continentals han de desplaçar-se estacionalment, riu amunt i riu avall. Alguns també han de moure’s des del mar cap als rius i aiguamolls i a l’inrevés. Els peixos fan aquestes migracions per:

reproduir-se i/o alimentar-se -els cal trobar els ambients adequats per fer-ho-;
compensar la deriva i recuperar la posició prèvia després de cops de riu, generalment aigua amunt;
dispersar-se, en ambdós sentits, de manera sovint erràtica.

Els moviments dels peixos es classifiquen en funció del seu patró migratori: potamòdroms, a dins d’una mateixa conca, i diàdroms –subdividits en catàdroms, anàdroms, i amfídroms-, entre el medi continental i el marí.

Peixos catàdroms

L’anguila és l’única espècie catàdroma del nostre país. Passa la major part de la seva vida a rius, estanys o aiguamolls, en aigües dolces o salabroses, i només retorna al mar i, seguidament, a l’oceà Atlàntic per reproduir-se. Recorre milers de quilòmetres. Seria present a bona part dels cursos fluvials si no fos per la sobrepesca i l’efecte barrera de preses i rescloses.

Peixos anàdroms

Els peixos anàdroms passen la major part de la seva vida al medi marí, on creixen, i tornen a les aigües continentals a fresar, o sigui, reproduir-se.

Peixos amfídroms

Els peixos amfídroms es mouen entre el mar, on solen reproduir-se, i els rius i aiguamolls, on es desplacen bàsicament per alimentar-se.

Peixos potamòdroms

Els peixos potamòdroms migren, sobretot, per reproduir-se. Es desplacen riu amunt o a les ribes inundades, a mitjana o a poca distància, per fresar, cercant ambients òptims per a la posta i el creixement de larves i juvenils: torrents i rieres, estanys o aiguamolls –permanents o temporanis-.

Peixos invasors

Molts peixos exòtics han estat alliberats i s’han establert als nostres rius. Aquests peixos representen una pressió important, que exposa les espècies autòctones, per competència i altres causes, a un risc d’extinció molt alt. Cal controlar els peixos invasors ja instal·lats i evitar noves introduccions..

Dibuixos: Toni Llobet