CERM
>> Recerca en rius Mediterranis
RECERCA EN RIUS MEDITERRANIS
El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis disposa d’expertesa en limnologia i biologia de flora i fauna aquàtiques, especialment en l’avaluació d’estat ecològic de rius i estanys -fonamentat en l’estimació de cabals, anàlisis fisicoquímiques, l’estudi de la vegetació de ribera, els macroinvertebrats aquàtics, els peixos, etc.-, la cartografia d’hàbitats aquàtics i l’avaluació de la connectivitat ecològica per als peixos.
Projectes de seguiment d’estat ecològic
El CERM realitza anualment el seguiment d’estat ecològic de diversos cursos fluvials de Catalunya. Aquests seguiments inclouen mesures de cabal, temperatura, oxigen dissolt, pH i conductivitat així com l’avaluació de la qualitat de l’aigua a partir dels macroinvertebrats aquàtics i les diatomees com a bioindicadors fluvials, la caracterització del bosc de ribera i de l’hàbitat fluvial mitjançant índex específics com l’índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR) o l’índex d’Hàbitat Fluvial (IHF).

- Conca del Ter a la comarca d’Osona, des de l’any 2002, per encàrrec de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i el Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona.
- Conques del Llobregat i el Besòs a la comarca d'Osona, des de 2006, per encàrrec del Consell Comarcal d’Osona.
- Conques de l'Alt Ter, Alt Llobregat i Cardener, des de l’any 2007, per encàrrec de l’Agència Catalana de l'Aigua.
- Conques del Besòs i rieres del Maresme, des de l’any 2007, per encàrrec d'Aprèn, Serveis Ambientals i l’Agència Catalana de l'Aigua.
- Conques del Camp de Tarragona, des de l’any 2007, per encàrrec de Mare Nostrum, Consultoria i Enginyeria Medi Ambiental, S.L. i l’Agència Catalana de l'Aigua.
- Riera de Sorreigs (Sant Bartomeu del Grau, Osona), per a l’Audiència Provincial de Barcelona, des de l'any 2006.

- Riera de Tossa de Mar (Tossa de Mar, La Selva), des de 2003 fins a 2008, per al Consorci de la Costa Brava i l’Ajuntament de Tossa de Mar [Consultar les dades].
- Riera de Rubiés (el Port de la Selva, Alt Empordà), des de 2006, per al Consorci de la Costa Brava [Consultar les dades].
- Riera de Molinàs (Colera, Alt Empordà), des de 2007, per al Consorci de la Costa Brava [Consultar les dades].
- Riera de Llançà (Llançà, Alt Empordà), des de 2009, per al Consorci de la Costa Brava.
Projectes de connectivitat ecològica dels peixos
Per tal d’avaluar la connectivitat ecològica dels peixos i l’efectivitat dels dispositius de passos de peixos es fan seguiments directes mitjançant metodologies de captura – recaptura, marcatges i la instal•lació de paranys per a peixos a dispositius de pas de peixos.
- Avaluació dels dispositius de pas per a peixos dels rius de Catalunya, per a l'Agència Catalana de l'Aigua (en conveni els anys 2006-2009): marcatge-recaptura al Segre a la Seu d’Urgell, Martinet i Puigcerdà, a la Tordera a Fogars de la Selva, i la Lèmena a Sant Gregori de Llèmena.

Altres projectes
El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis participa també en d’altres projectes de recerca relacionats amb els rius i hàbitats aquàtics, i amb la fauna aquàtica.
- Projecte europeu SUDOE, Interreg IVB “RICOVER” (2009-2011). L’objectiu d’aquest projecte és avaluar l’estat de la biodiversitat dels ecosistemes fluvials i correlacionar-ho amb la qualitat del bosc de ribera.
- Projecte europeu Interreg IIC “Community Rivers” (2004-2007). L'objectiu del projecte era afavorir l'apropament de la ciutadania als rius i establir sistemes de cooperació entre les entitats per millorar-ne l'estat ecològic. Dins del projecte, el CERM s'ha encarregat de coordinar l'apartat d'educació ambiental i ha participat en la recerca per a la millora de la migració dels peixos.
- Estudi cartogràfic d’avaluació dels hàbitats de ribera a la conca del riu Llobregat en el marc del projecte SITXELL de la Diputació de Barcelona (2005-2007).
- Coordinació del cens d’ocells aquàtics hivernants a la conca mitjana-alta i alta del Ter, des del Ripollès, passant per Osona, fins a l’embassament del Pasteral (la Selva), una iniciativa de voluntariat, en col•laboració amb el Grup de Naturalistes d'Osona, el Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona i el GEDENA-Ripollès.